Mar Gaita

Historiadora de l´art i directora del Museu Krekóvic a Palma de Mallorca.

 

Segons el consell internacional de museus un museu és “una institució permanent sense finalitat de lucre al servei de la societat i del seu desenvolupament obert al públic”. Penses que és així? Què és per a tu, com a directora de museu, un museu? Com ampliaries aquesta definició?

Comparteixo plenament aquesta definició, que entén el museu com una institució al servei de la societat. El museu serveix a la societat conservant una sèrie de béns o testimonis i aprofundint en el seu coneixement; tanmateix, aquestes tasques més internes no es poden desenvolupar al marge de la societat. Els museus han de posar a l’abast de la ciutadania les col·leccions que custodien, ser espais accessibles de foment de la cultura i l’educació. Crec que, tot i que ens hi estam esforçant, encara no hem aconseguit que aquesta visió social dels museus arreli definitivament, és a dir, fa falta que la teoria, que ja tenim assumida, arribi a la pràctica.         

 

Quin és el paper que ocupa l’educació dins un museu?

Des de la meva perspectiva, l’educació, entesa en un sentit ampli, ha de tenir un paper central en el museu. De fet, en les definicions oficials de museu, l’educació és considerada una de les finalitats bàsiques d’aquesta institució. Tanmateix, de vegades es prioritzen altres aspectes com les exposicions.

Per altra banda, crec que també és important canviar de manera profunda el concepte d’educació als museus: molts museus centren el programa educatiu gairebé exclusivament en el públic escolar i infantil i s’ofereixen escasses propostes per a altres tipus de públics. A més, moltes de les propostes en l’àmbit de la difusió encara es basen en un concepte de visitant passiu i no com a participant actiu (per exemple, les visites “guiades”).

Tanmateix, i en el cas concret dels museus a Mallorca, crec que en bona part és una qüestió de manca de recursos: si un museu només compta amb un o dos tècnics per gestionar tots els aspectes del museu és més difícil poder oferir un servei públic de qualitat en tots els sentits.

Amb tot, s’ha de repensar allò que s’ofereix al museu i no limitar-nos a fer exposicions a l’antiga, cosa que encara es fa en alguns centres, ja sigui per manca de recursos o per altres motius. Per altra banda, em sembla important vincular el museu a més sectors de la societat i, en el cas concret de Mallorca, hauríem de tenir tenir present que faria falta ser capaços d’enfortir la noció de turisme cultural. Actualment, l’únic turisme cultura que realment funciona de manera sistemàtica és la visita a la Seu i al castell de Bellver. S’haurien d’invertir més esforços a fer més interessants els espais culturals de l’illa per al turisme.

 

Com es pot suplir la manca d’un departament especialitzat en educació en un museu?

Un departament educatiu especialitzat és molt necessari i hauria de ser imprescindible en el cas dels museus de referència. En el cas de museus més petits crec que una manera de suplir-lo seria a través de la Xarxa de Museus. La Xarxa de Museus és una estructura organitzativa que preveu la Llei de Museus amb l’objectiu de fomentar una actuació coordinada dels diferents museus. La Xarxa, que gestiona el Consell de Mallorca, que és l’administració competent en matèria de museus, podria comptar amb un departament educatiu que gestionés l’acció educativa en aquells museus que no disposessin d’un departament especialitzat. Per altra banda, també és una necessitat que ha de sortir dels col·lectius mateixos que hi estan implicats, és a dir, dels museòlegs, educadors, historiadors de l’art,  laboratoris, entitats independents, etc. s’ha de treballar per posar de manifest la importància de l’educació.

 

Quin creus que ha de ser el perfil d’un educador de museu? De vegades, des de fora, se l’etiqueta com a monitor, guia turístic, acompanyant, performer, animador, etc. És totes aquestes coses o cap?

Amb alguns d’aquests perfils no hi estic d’acord, per exemple monitor o guia turístic són perfils que parteixen de la idea del visitant com un subjecte passiu i de l’educador com a transmissor d’uns coneixements immutables. M’agrada més la idea de l’educador entès com a mediador i facilitador de diàleg, que fomenta la participació i implicació dels visitants en els processos educatius i creatius que poden tenir lloc al museu.

 

El museu Krekovic, que dirigeixes, ha col·laborat amb altres entitats. Ens pots explicar quines relacions s’estableixen entre el museu i aquestes entitats? Quines iniciatives ens destacaries?

El cas del museu Krekovic és bastant peculiar. És un museu de titularitat pública, del Consell de Mallorca, dedicat a conservar una col·lecció pictòrica d’un artista gens reconegut en l’àmbit acadèmic. Des de novembre de 2011 fins al 28 de març de 2014 va romandre tancat i va estar a punt de desaparèixer absorbit per l’Arxiu General del Consell, que es va instal·lar a l’edifici. Tanmateix, la pressió veïnal, que veu el museu com un recurs cultural important per al barri, va fer que el museu continués. Des del 2014, amb uns recursos modestos, el que hem intentat és iniciar un camí cap a un model de museu més actual, participatiu i dinàmic, que planteja el fons Krekovic des d’una perspectiva més actual del diàleg intercultural i el complementa amb el fons d’art contemporani del Consell de Mallorca i altres línies de treball com puguin ser l’art urbà, el patrimoni de les barriades properes o l’art jove. Hem intentat, sobretot, intensificar la relació amb l’entorn, principalment amb els centres educatius dels voltants. Destacaria, per exemple, el projecte “Jo sóc el meu dibuix_òpera negra”, un projecte d’art digital interactiu amb alumnes de 1r d’ESO desenvolupat pels artistes Enric Socias i Rosa García i el departament de Dibuix de l’Institut (quin institut?) o la col·laboració del museu en un concurs i exposició de redaccions amb els centres educatius i els serveis socials de la barriada. També hem duit a terme algunes iniciatives a través d’entitats i col·lectius, com ara Arquitectives, AATOMIC, l’associació Arca o Sa Galania.

 

aatomic lab, museu krekovic 014 nova
Acció realitzada pel col.lectiu Aatomic Lab “Museu al barri”

 

Hi ha algun projecte amb centres escolars que hauríeu volgut realitzar? Quin?

Duim molt poc temps en contacte amb els centres escolars, des de l’any passat el Museu Krekovic participa en una xarxa socioeducativa que integra els Serveis Socials i els centres educatius del barri de Nou Llevant i també prenem part de la xarxa d’entitats i serveis de La Soledat. Hi ha moltes línies a partir de les quals es podrien desenvolupar projectes interessants i en les quals m’agradaria continuar treballant: diàleg intercultural, immigració, educació artística, revalorització del patrimoni de la barriada o reflexió sobre el concepte i les funcions que ha de tenir un museu des del punt de vista dels usuaris. En aquest sentit, hi ha propostes que em semblen un bon referent, com ara les línies que segueix el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, ubicat a Sant Adrià del Besós, o bé les propostes del Museu del Barrio, de Nova York. Un museu només dedicat a si mateix no té cap sentit, s’ha de vincular a l’entorn.

 

Per què creus que quan es parla d’educació en un museu sovint pensam en infants en edat escolar i no en altres col·lectius?

Crec que, en gran part, és un tema de recursos. De fet, museus que disposen d’un departament educatiu consolidat com Es Baluard sí que ofereixen projectes educatius per a públics molt diversos, més enllà del públic escolar. Com he comentat abans, crec que una solució seria impulsar projectes conjunts a partir de la Xarxa de Museus.

 

Si et donessin carta blanca en un museu qualsevol, quines línies d’acció concreta establiries?

No m’agrada aquesta idea de tenir carta blanca. Crec que els museus, si volem ser de veritat espais de diàleg a partir del patrimoni, l’art i la cultura, llocs on la gent se senti còmoda, institucions educatives al servei de la comunitat, no han de ser entitats monopolitzades pels professionals del museu sinó que han de ser més participatives i transparents. Per altra banda, com a línia d’acció concreta proposaria reforçar la cooperació entre els diferents centres museístics (de l’illa?) i desenvolupar projectes conjunts amb l’objectiu d’augmentar la visibilitat social dels museus.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s