Mar Gaita

Historiadora de l´art i directora del Museu Krekovic.


 

 

Actualment treballes com a directora del Museu Krekovic. Quina seria per a tu la definició que li dóna valor a l’existència d’un museu?

El museu serveix a la societat conservant una sèrie de béns o testimonis culturals i aprofundint en el seu coneixement; tanmateix, aquestes tasques més internes no es poden desenvolupar al marge de la societat. Els museus han de posar a l’abast de la ciutadania les col·leccions que custodien, ser espais accessibles de foment de la cultura i l’educació. Crec que, tot i que ens hi estam esforçant, encara no hem aconseguit que aquesta visió social dels museus arreli definitivament, és a dir, fa falta que la teoria, que ja tenim assumida, arribi a la pràctica.         

 

Els museus i els centres d’art han anat incorporant espais educatius desenvolupant programes entorn de les exposicions i la comunitat del seu context. Quina és la funció que ocupa actualment l’educació als museus de les Illes i en quins àmbits s’hauria d’incidir més?

L’educació, entesa en un sentit ampli, ha de tenir un paper central en el museu. De fet, en les definicions oficials de museu, l’educació és considerada una de les finalitats bàsiques d’aquesta institució. Per altra banda, crec que també és important canviar de manera profunda el concepte d’educació als museus:

De vegades ens acabam centrant en el públic escolar i infantil i oferim escasses propostes i oportunitats educatives per a altres tipus de públics. A més, moltes de les propostes de difusió encara es basen en un concepte de visitant passiu i no com a participant actiu (per exemple, les visites “guiades”). Per canviar aquesta dinàmica, i reprenent la pregunta de quins són els àmbits en els quals s’hauria d’incidir, crec que és fonamental crear o reforçar l’existència de serveis educatius propis als centres museístics, a banda de donar més suport a professionals externs per tal que puguin desenvolupar projectes educatius.

Crec que és fonamental crear o reforçar l’existència de serveis educatius propis als centres museístics

 

Et sembla que seria positiu la creació d’un departament educatiu al Museu Krekovic?

Els centres museístics de Mallorca que tenen un departament d’Educació es poden comptar amb els dits d’una mà. La majoria dels centres compten amb tècniques (dic tècniques perquè gairebé tot som dones) “multifunció”. Serà molt difícil que tots els centres mitjans i petits puguin incorporar tots els diferents perfils professionals que farien falta, per això crec que s’hauria d’analitzar la possibilitat de desenvolupar molt més el treball en xarxa, també en l’aspecte educatiu.

 
El museu krekovic està situat a la barriada del Polígon de Llevant. Quina incidència o quins programes s’han pogut dur a terme amb els veïns?

En els darrers anys, s’han anat desenvolupant projectes i propostes puntuals en relació amb el barri on se situa el Museu. En tot cas, des de fa uns mesos, hem estat treballant en un canvi de plantejament del centre que, de moment s’ha concretat en una primera modificació de l’exposició permanent. L’objectiu és que aquest centre deixi de tenir un enfocament com a museu monogràfic i formi part d’un projecte més global del Fons d’art del Consell de Mallorca, recentment reconegut com a Col·lecció museogràfica. Aquest nou plantejament tot just s’acaba d’iniciar però seria l’eix del Museu i, per tant, la base del programa educatiu i de mediació, ja que, des del meu punt de vista, els projectes educatius i culturals que desenvolupa un museu han d’estar vinculats al seu fons i àmbit de dedicació.

Els projectes educatius i culturals que desenvolupa un museu han d’estar vinculats al seu fons.

 

En alguns casos, els museus de titularitat pública mantenen convenis de col·laboració amb fundacions o empreses per a la realització d’exposicions o activitats conjuntes. No et sembla que el fet d’aportar capital privat és una eina més per a instrumentalitzar i mercantilitzar la cultura?

No veig que hagi de ser necessàriament així, mentre les exposicions o projectes que es desenvolupin responguin estrictament a la línia i objectius del Museu i no a interessos privats.

 

És curiosa la manera de valorar les visites als museus. Una de les premisses es basa en la quantitat de visitants i això és vist com un senyal d’èxit, però com es valora la qualitat?

Sí, veig necessari introduir altres paràmetres. Per valorar-ho, s’haurien d’impulsar els estudis de públic als museus. A Catalunya, per exemple, existeix l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural, que dóna suport als museus en aquest aspecte, unificant els criteris per avaluar als públics i proporcionant les eines necessàries per analitzar amb més profunditat als usuaris, més enllà d’una xifra global. 
Què volem dir quan parlem de la “participació” de la societat en el museu?

Per una banda, com ja he comentat abans, crec que hem de deixar de considerar als usuaris i visitants des d’un punt de vista passiu, només com a receptors. Pel que fa a la participació en la presa de decisions no tenc clar com s’hauria d’articular. En el cas concret dels museus, potser hauríem de començar per trobar espais permanents de diàleg entre els professionals.

Amb l’arribada de la tecnologia es parla sovint del museu interactiu, se n’ha abusat els últims anys?

La tecnologia hauria d’estar sempre al servei d’unes idees, d’un projecte ben pensat, ha de ser una eina, no una finalitat en si mateixa. Sense un bon discurs, els recursos tecnològics deixen de tenir sentit

La tecnologia hauria d’estar sempre al servei d’unes idees, d’un projecte ben pensat.

 

Penses que l’evolució del museu actualment és la d’abandonar la museologia tradicional en què l’objecte és l’element sagrat per presentar les seves col·leccions en les quals el visitant si pot reconèixer per així complir aquesta funció social?

Crec que des dels museus hauríem d’estar oberts a explorar possibilitats museogràfiques diferents de les habituals, un aspecte que m’interessa especialment és el d’intentar introduir materials més sostenibles; també s’està produint una evolució respecte a la necessitat d’introduir nous punts de vista als museus, com la perspectiva de gènere.

Com t’agradaria acabar aquesta conversa?

Amb el desig de què l’àmbit museístic a Mallorca avanci, que es reforcin i es recolzi la tasca dels centres que ja existeixen; es fan passes però molt petites.

 

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: