Per a què les Converses?

La pregunta com a recurs pedagògic i font de coneixement.

El filòsof Hans-Georg Gadamer al seu llibre «Veritat i mètode» ens il·lustra amb el que és pertinent a la pregunta, demanar vol dir obrir, obrir-nos a la possibilitat del coneixement, la possibilitat de deixar-nos en descobert, la possibilitat de dialogar sobre el sentit de què es demana. Segons Gadamer, demanar també és l’art de pensar, podem deduir que demanar i pensar són processos intel·lectuals inseparables, primer perquè qui demana formalitza la recerca reflexiva del coneixement i, el segon, perquè si l’home pensa i en té consciència, pot plantejar-se preguntes i possibles respostes. Aquesta acció ens serveix com enllaç per a produir nous coneixements.

«Sis honests servidors m’ensenyaren tot el que sé. Els seus noms són: Què? Qui? Com? Quan? On? i Per què? Rudyard Kipling.

Les converses metamòrfiques varen començar com un joc, el joc de l’escolta, el diàleg i l’acte pedagògic. A la conversa pausada i vivencial entren en escena detalls que ens agradaria esmentar i que considerem rellevants, com el temps que donem i ens és donat. De fet, aquest viu gràcies a la vida dels altres i aquests altres són algú en concret, amb una presència, la del cos, la veu, la mirada, la parla i l’escolta, tot allò que ens humanitza. La conversa exigeix una actitud de participació màxima, focalitza l’atenció conscient, el raonament i l’enteniment.

La idea de parlar d’art i educació amb diferents persones i mirades diverses, ens ajuda a fomentar la reflexió, la posada en comú de coneixements i experiències, posant el focus en la recerca, formulant un seguit de preguntes específiques i generals, dirigides i adaptades a cada una de les persones que convidem a participar en les temàtiques que investiguem. En aquest «cercar» sempre trobam noves preguntes per a formular-nos, potser, aquesta és la finalitat, aquest «no acabar mai», la metamorfosi, el procés que comporta un canvi d’estructura de pensaments encadenats amb diverses veus que incentiven la nostra curiositat,  l’aprenentatge i la voluntat de comprendre’ns.