Formació Mutare educació 2019 BCN

Els dies 2, 3, i 4 de juliol vàrem assistir a les primeres jornades a Catalunya de formació i cocreació per situar les arts i la cultura al centre de l’educació organitzades per la Fundació Carulla amb el nom de Mutare Educació, a la Nau Bostik (Barcelona).

Els objectius que es proposaven el primer dia eren els de fer connexions entre els agents culturals i educatius per a subratllar la importància de la cultura i les arts en l’educació, valorar els centres educatius com a generadors de coneixements i continguts, i identificar els elements i factors clau que faciliten aquesta participació en els projectes culturals i artístics de l’escola.

65624476_1442063885934938_5830489362122407936_o

La primera sessió va començar amb una conferència a càrrec d’Angélica Sátiro, facilitadora de processos creatius i directora de Casa Creativa, una consultoria per a projectes, activitats, materials i recerques sobre la creativitat. Sátiro va recalcar: 

“La importància de la cultura i les arts en l’educació del s. XXI i dels centres educatius com a generadors de coneixements i continguts, partint de la idea que l’art és un recurs per aprendre, motivar i pensar que ajuda a millorar l’entorn, la ciutat i la societat.”

A continuació, es varen presentar quatre projectes que juntament amb entitats culturals, treballen amb escoles i instituts, alumnes, barri i comunitat per tal de facilitar processos participatius mitjançant les eines que ens proporciona l’art.      

I Marcela Otarola, Planters Con Arte Internacional. Educació i art a les aules amb la presència regular d’artistes a l’escola.

II Pau Llonch, Versembrant. Foment de la consciència crítica mitjanant art urbà i rap.

III Pepe Reche i Clara Cuadern, Quatre Cordes. Instruments de corda a les escoles per a la transformació social.

IV Esther Fuertes i Albert Inglès, Escoles Tàndem – MNAC + Escola Miquel Bleach. Aprenentatge a través de l’art, especialment a través de les obres d’un dels museus que tenen més a prop.

Vàrem acabar la sessió amb taules de treball on es plantejà quines necessitats específiques i mitjans facilitaven aquests processos amb la voluntat d’identificar els elements comuns que poden ajudar als educadors, artistes i centres educatius a desenvolupar projectes que afectin aquestes comunitats. El resultat d’aquestes  taules de treball es lliurarà el setembre de 2019 per part de l’equip Mutare educació.

Conclusió de la primera jornada (dia 2):

Consideram un fet positiu la gran assistència d’educadors a l’esdeveniment, les ganes de fer comunitat i voler canviar les coses integrant l’art als centres educatius, encara  que trobàrem a faltar les veus dels artistes a les taules de treball. Aquest és un factor que cal treballar, ja que una de les qüestions que es plantejaven, era la falta de recursos artístics dels professors i la manera de treballar de forma transversal als centres educatius per falta de temps. És com deixar coixa una part de l’estructura que s’hauria de sustentar en terra ferma amb totes les parts implicades del procés. Entenem que el temps ha d’estar programat i repartit per portar a terme aquestes jornades i perquè hi tenguin cabuda tots els continguts, però consideram que per desenvolupar quins són els elements i mitjans essencials no va ser suficient, ja que es necessita reflexionar i posar en comú aquestes propostes. Tal vegada haguera estat més adient, una proposta amb menys continguts per millorar la qualitat i no tant la quantitat.

També ens agradaria recalcar, que l’equip de Mutare es va comprometre a compartir amb els participants una síntesi del procés el mes de setembre. Quasi mai es contempla, que després de realitzar unes jornades, es dediqui temps a la reflexió i l’avaluació de tot plegat, facilitant aquest material i per la seva banda ens sembla molt encertat.


Durant els següents dies (3 i 4) les jornades es varen dedicar a la formació,  desenvolupant pedagogies d’educació cultural i artística, descobrint noves perspectives mitjançant diferents tallers i sensibilitats envers la importància i l’accés a processos culturals i artístics oferint eines per a la creació artística en qualsevol etapa educativa.

Els 4 tallers estaven enfocats a treballar des de diferents manifestacions artístiques: El cos, la fotografia, la pintura i altres recursos per dinamitzar processos dins l’aula.

Aquesta formació va ser posada en pràctica per artistes que treballen a les escoles i que per tant, tenen una vinculació directa amb alumnes i centres educatius:

  • El cos és el lloc de l’experiència, Aimar Pérez Galí.
  • La gran enciclopèdia irregular del dibuix i la pintura, Gonzalo Elvira.
  • Sempre s’ha fet així…(fins ara), Cento Carbó i Noemí Rubio.
  • Veu pròpia, Tanit Plana.
Conclusió dels tallers de formació (dies 3 i 4):

Valoram molt aquesta part pràctica, experimentar des de diferents disciplines artístiques com a metodologia per compartir coneixements de manera transversal. Encara que tots els tallers varen ser prou interessants, voldríem destacar els impartits per Aimar Pérez Galí (El cos és el lloc de l’experiència) i Tanit Plana (Veu pròpia). Dues propostes a treballar, que considerem essencials dintre de la societat contemporània: el cos i la mirada. 

Aimar Pérez Galí ens va acompanyar a través de diferents propostes a relacionar com des del cos es podien treballar les diferents assignatures curriculars. Com desplaçar la corporalitat d’un lloc on és habitual col·locar els cossos dintre de l’aula i traslladar l’experiència cap al moviment. El cos és el lloc de l’experiència i més en una societat en la qual aquest, desapareix per les relacions virtuals cada dia més instaurades per la tecnologia. En definitiva, pensam que són pràctiques motivadores dintre i fora dels contextos educatius, eines necessàries per recordar allò que ens fa humans, el tacte, la mirada, la veu… i fins i tot, pensar quin és el lloc que ocupa la virtualitat.

Es pot fer un taller de fotografia sense la necessitat de fotografiar? Tanit Plana ens va mostrar que sí. Una de les coses que ens va cridar l’atenció va ser el fet d’esperar (per la nostra part) que la formació aniria encaminada a fer una construcció fotogràfica a través de les imatges. En canvi, es va conduir el taller amb una sèrie d’exercicis corporals que incidien en la manera de mirar el món, com activar la sensibilitat visual des de diferents perspectives i quines reflexions en podíem treure de tot plegat. De fet, la darrera part del taller es va dirigir a reflexionar sobre  aquestes percepcions, sensacions i mirades.

En un món evidentment visual, ens sembla un fet revolucionari que un fotògraf faci aquests tipus de plantejaments (re) pensar com miram, tenir una Veu pròpia i que aquesta pràctica es desenvolupi dintre dels contextos educatius. 

Per acabar, la darrera part de la formació es va dedicar a escoltar la veu de diferents escoles les quals han aconseguit que l’art sigui una eina més dintre dels contextos educatius, Àgora d’experiències. Els centres educatius foren: Escola Octavio Paz (Barcelona), Escola La Immaculada (Vilassar de Dalt), Institut Moisès Broggi (Barcelona), Escola Cooperativa el Puig i Artistes Pedagogs.

La qüestió en aquest punt final de les jornades va ser la falta de temps per poder sentir les veus de totes les escoles, ja que es va fer una divisió per grups i cada un d’ells tan sols tenia l’oportunitat d’assistir a la taula de dues escoles. Pensam que si s’hagués fet de manera col·lectiva (un sol grup) s’haurien sentit totes les propostes presents. 

Conclusions finals:

Consideram positiu l’assistència en aquests esdeveniments pel fet de deixar-nos en descobert i (re) pensar junts quines són les necessitats de vincular cultura, art i educació. Pensam que s’haurien de revisar les dinàmiques en quant el temps i la profunditat en els continguts. Donar més espai per a la formació i el pensament crític: Com ho estam fent?, cap on anam?, quina incidència real i social tenen aquestes pràctiques als centres educatius?, estam creant noves possibilitats?… 

Un altre aspecte que va cridar la nostra atenció, va ser comprovar que les pràctiques en alguns centres educatius eren finançats per les AMPAs (associacions de mares i pares). Si des de les institucions o fundacions es treballen aquests tipus d’esdeveniments, per què no hi ha programes específics des de les institucions que apostin per finançar als centres educatius amb programes de llarga durada? Si parlam de l’art i la cultura com una eina més dintre dels currículums escolars, és just que els centres educatius i amb ells els pares i mares, assumesquin la càrrega econòmica? Aquesta és una part necessària i que trobarem a faltar, parlar sobre polítiques culturals i això vol dir, una implicació real de la institució per facilitar aquest procés. Propiciar i generar espais, accions, trobades i maneres de narrar en les quals s’entrecreuin qüestions socials, polítiques i institucionals en la producció de pensament i coneixement. Actuacions en relació amb les pràctiques socials que contribueixen a la conformació de subjectivitats.

Sens dubte, aquestes trobades són engrescadores per a la formació del professorat, però no deixa de ser curiós que aquests programes no es puguin posar en pràctica en la majoria de casos (per falta de temps i càrrega laboral del professorat) i es vegin com un fet extraordinari quan es duen a terme per part de qualque centre educatiu. Pensam que és clau la figura de l’artista i la mediació en col·laboració amb els professors per poder construir altres possibilitats d’aprenentatge, però difícilment es podran duu a terme programes de llarga durada sense un posicionament polític que aposti de manera ferma per la cultura, l’art i l’educació.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: