El 12 de Setembre amb motiu de la inauguració de l’espai educatiu al Casal Solleric es va proposar a Pau Andreu Sitjar membre del col·lectiu metamòrfiques una activitat dialèctica en forma de conversa entorn de les pràctiques educatives als centres d’art. El filosof i professor d’estètica a la universitat de Girona Xavier Antich, va ser el convidat proposat per a aquesta activitat.
La conversa es va dividir en 4 blocs:
Educació i art.
Nous públics i participació.
Polítiques culturals.
Filosofia.
Es començà per uns dels eixos essencials a l’hora d’abordar qualsevol temàtica, i amb una paraula que hauria de ser al centre de tots els debats, polítics i socials: L’educació.
De què parlam, quan parlam d’educació? Què significa educar? Educació, per a què?
Aquest punt de partida va servir com a fil conductor i eina per a conversar sobre les manifestacions artístiques que tenen una presència constant en l’entorn i en la vida de les persones. Com esdevenen espais de relació en els quals, flueixen experiències, significats i emocions, activant el pensament.
Què aporta l’art a la pedagogia i la pedagogia a l’art?
Parlàren de la figura de l’educador als museus o centres d’art com a intermediadors en tots aquests processos. El qui?, i el com? Assumir que els participants de tots els processos formen part activa del disseny de programes específics, no com allò que els altres han pensat per nosaltres, reivindicant l’emancipació per a decidir sobre allò que feim i com fer-ho.
Es qüestionà qui són els nous públics, qui entra als museus o centres d’art del territori? Parlam de públic en termes quantitatius o qualitatius?
Parlàrem de polítiques culturals, de com es podia alliberar la cultura de les decisions partidistes i evitar així practiques de control polític.
I finalment acabà la conversa amb una eina de gran utilitat per (re)pensar tot el que havíem parlat fins al moment: La filosofia.
Volem donar les gràcies a Xavier Antich per continuar obrint-nos la porta a nous diàlegs, per la seva generositat i lluentor de pensament, considerem necessaris aquests espais de diàleg que ens interpel·len i ajuden a posar en comú, idees i pensaments. Aquesta activitat va ser possible gràcies al Casal Solleric amb la col·laboració amb el diari Ara Balears.
Àudio de la conversa:
Deja una respuesta